Amb dues imatges de gran format i una instal·lació de materials rebutjats que les justificava, la producció presentada a l’espai del 3r Esquerra mostra l’intent d’organitzar una trobada amb la realitat deixant de situar les imatges com a objectes davant l’espectador. Es tractava de fugir de les imatges com a síntesi, com a unitat de sentit, per pensar-les com a escenes relacionals capaces d’obrir-se a la imaginació, per, fins i tot, qüestionar-les. Perquè una imatge inestable assegura la seva potència. Una imatge pobra també parla de les seves pròpies condicions d’existència. Vam provar, doncs, de fer sobreviure les imatges des d’una incertesa que les allunyi d’aquelles altres que, amb poc esforç, tenen sovint un gran impacte. Proves com la que s’ha produït en el cicle Metaphorai FOTO. Proves com aquesta i d’altres que queden en l’arxiu i que podran ser pensades des del fracàs o des d’aquesta crítica performativa de la qual hem parlat.
Però també el procés creatiu va tenir el seu protagonisme en aquesta última residència del cicle Metaphorai FOTO 2021. Un mural en forma de taula de treball com a element de l’assaig visual presentat que inclou horitzons de brossa com a experiment, juntament amb capes formades per les pròpies imatges de Laura Van Severen que pretenen un discurs. Proves que queden en l’arxiu al costat de pensaments sobre el procés de creació que poden ser llegits des del fracàs o des d’aquesta crítica performativa de la qual hem parlat.
La mateixa mostra proposada per Laura Van Severen ha estat una d’aquestes proves. Mentre, Metaphorai FOTO seguirà pensant la imatge.
