El diàleg que es va generar aquest mes de novembre entre el 3r Esquerra i la fotògrafa Laura Van Severen va girar des d’un principi al voltant del seu projecte, ja consolidat, Strata i també de la seva magnitud: cent cinquanta localitzacions per tota Europa, amb imatges molt tècniques, acurades i de gran format, a més d’una gran quantitat de documentació i burocràcia relacionada. Es tracta d’un projecte amb una potència capaç de desbordar tot intent de reduir-lo a un simple exemple de creació artística o de treball d’investigació.
Amb aquest repte sobre la taula, en algun moment de la residència ens vam preguntar com es podia entendre la crítica més enllà de la denúncia d’un ordre de coses. Com era possible fer, d’un projecte que “desborda”, un acte de resistència més enllà d’una crítica adreçada només a fer veure la realitat que amaga cada una de les imatges. Ens vam plantejar respondre a la pregunta sobre com es podien sobrepassar els límits; com es podia mostrar la capacitat que tenen les imatges per generar excessos.
Perquè, d’alguna manera, en les imatges es troba el discurs, el control, ja que també són un dispositiu, un dispositiu que orienta i ordena. Però és des de les imatges que també es pot resistir, trencar l’ordre del discurs. En aquesta residència es va tractar, doncs, de raonar sobre una perspectiva que, des de les imatges, ens porti al que és improbable per entendre la pregunta sobre com ens relacionem amb els modes de representació i els seus símbols. Es va pensar, també, com es poden alliberar les imatges d’un discurs que, tot i basar-se en la bona intenció de la denúncia, ja és un discurs establert i probablement ja buit.
Amb Laura Van Severen vam provar, doncs, de fer sobreviure les imatges des d’una incertesa que les allunyi d’aquelles altres que, amb poc esforç per a l’espectador, tenen sovint un gran impacte. Una residència, en definitiva, per parlar de la imatge fotogràfica.
