El fotoperiodista i artista gironí, Carles Palacio, ens presenta un projecte fotogràfic formulat en clau etnogràfica que pretén explorar que implica ser un (mal anomenat) fill de la immigració a Girona i Salt.
Partint del pressupòsit que una acció tan elemental com sortir de festa i relacionar-se pot ser un problema o donar-se d’una forma totalment diferent a la que pensem o estem acostumats per a molts adolescents d’origen immigrant, el fotògraf gironí preguntarà quins són els llocs-refugis i espais de relació que transiten aquests joves, reflexionant entorn l’aparent contradicció entre epsai de confort i espai de guetització.
Aquest projecte parteix de la idea que bona part de la formació de la identitat personal es crea fora de l’àmbit escolar i familiar, dins d’espais de socialització com poden ser les zones d’oci nocturn.
Una acció tan elemental com sortir de festa en la veïna Girona -una ciutat amb una tradició conservadora- i relacionar-se en els espais d’oci convencionals (bars, discoteques, etc.) pot ser un problema per a molts adolescents d’origen migrant, ja que hi ha locals que sovint neguen l’entrada a aquests joves per motius racistes i de classe.
En una entrevista prèvia realitzada a l’abril de 2019 en la Estació Jove de Salt, amb un grup de joves de la ciutat d’entre 14 i 17 anys d’origen migrant, la majoria d’ells explicaven que la idea de sortir de festa a Girona no els convencia ja que sabien que tindrien problemes en l’entrada dels locals per motius racistes, i preferien quedar-se a Salt.
Sota aquesta premissa, aquest projecte fotodocumental pretén retratar què implica ser adolescent migrant a Salt. Com aquests joves i adolescents creen altres espais on poden relacionar-se i establir vincles socials sense sentir-se exclosos pel seu origen i color de pell, lluny dels bars i les discoteques, utilitzant l’espai públic i molts dels projectes creats a través de les institucions.
Per a això es retratarà i documentarà aquests espais d’oci o espais de confort creats per aquests mateixos joves dins de Salt. Es vol també, documentar les experiències d’aquests jove i adolescents.
Ens hem acostumat a considerar les fotografies com a moments exemplificants davant dels quals sembla que s’exigeix un judici immediat; o, en el seu oposat, acostumats a projectar en les imatges una intensitat capaç d’acaparar una realitat sencera amb tots els seus matisos. Però potser la fotografia reclama un espai més humil, perquè fins avui res ni ningú no diu que la imatge fotogràfica sigui el nexe d’unió entre el món i qui l’observa. El fotoreportatge aconsegueix instal·lar-se en aquest espai menys pretensiós per fer desaparèixer fins i tot el fals valor que la velocitat en què els fets ocorren dona a allò que és capturat en les instantànies.
Amb la mirada pausada sobre la realitat quotidiana dels altres, incloem en la nostra manera de ser alguna cosa que no ens pertany. A mesura que el reportatge fotogràfic ens va fent conscients de la debilitat d’aquella mirada sobre allò que no és nostre, també els judicis morals i l’emoció mistificada es van debilitant per deixar lloc a la fantasia que les imatges aporten a la nostra manera de veure el món i que ja s’ha revoltat abans de tornar cap a nosaltres. La humilitat de la imatge fotogràfica ha de consistir, per tant, en provocar la imaginació amb i entre imatges per aprehendre allò que hi ha allà fora; això mateix és el que significa fer fotografies.
Podeu seguir aquest projecte a
https://meetingpointproject.tumblr.com/
És un projecte viu, de forma que el projecte té continuïtat amb la realitat actual, no deixeu de perdre el fil i les actualitzacions del mateix.
Aquest projecte és possible gràcies a la col·laboració i ajuda de :
Pere Cortada. Coordinador territorial de Girona de la Direcció General per a la Inmigració. Departament de Benestar Social i Familia.
Xavier Xarbau. Técnico de acogida y ciudadanía del Ajuntament de Salt.
Alba Figueres. Técnica de acogida y ciudadanía del Ajuntament de Salt y jefa del proyecto Juguem Salt.
Ajuntament de Girona.
Fundació Barça. Ramón Garriga y Marta Piquè. Project managers.
Co Espai Girona. Celeste Senés. Directora.
Celia Castellano. Periodista.
Yeray Iborra. Editor en jefe de Revista Deriva.
Gerardo Santos. Coordinador de contenidos de Revista Deriva.
Projecte realitzat amb el suport de:
